La Roca Prehistòrica

Els paisatges de La Roca tenen una petjada de mil·lennis d’ocupació humana evidenciats a través dels nombrosos jaciments arqueològics documentats. En destaquen els que s’agrupen amb la denominació de “Ruta Prehistòrica de la Roca”, localitzats en els límits del Parc de la Serralada Litoral, entre els municipis de la Roca del Vallès i Òrrius. Tot seguint l’antic traçat del camí que comunicava el Vallès Oriental amb el Maresme, i que passava per l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes i per la proximitat de l’assentament íber de Céllecs, s’hi troben els diversos jaciments: el dolmen de Can Gol I, el dolmen de Can Gol II, la Pedra Foradada (cova artificial), la Pedra de les Orenetes (un abric amb pintures rupestres), la Pedra de les Creus (roca amb inscultures), el Plat del Molí, el dolmen de Céllecs. A aquest primer traçat, cal sumar-n’hi un segon tram que es localitza en el sector nord-est del municipi, al voltant del mas de Can Planes, en destaca el dolmen de Can Planes, la Pedra de l’Escorpí i la Pedra Foradada de Can Planes (cova artificial).

El megalitismePer què servien?Com es feien?Els elements

El període dels grans monuments funeraris

El megalitisme (del grec “megas” -gran- i “lithos” –pedra-) es defineix com un fenomen constructiu funerari caracteritzat per tombes construides amb lloses de grans dimensions.

A Catalunya aquest fenomen es troba present, majoritàriament, a la zona nord i centre, tot disminuint la presència d’aquests monuments a mesura que avancem vers el sud. Cronològicament es situen, en primer lloc, les cistes de túmul de mitjans del V mil·lenni aC de l’àrea de l’Empordà. Aquestes cistes són les que evolucionarien, entrada ja la primera meitat del IV mil·lenni aC, vers els sepulcres de corredor. D’aquests últims se’n deriven les galeries catalanes que a finals del IV i principis del III mil·lenni aC, s’estenen ja des del Rosselló fins el corredor litoral.

És, doncs, precisament en aquest moment que cal encabir la majoria dels diferents monuments que conformen tant la Ruta Prehistòrica de la Roca com els localitzats a les seves rodalies i que ocupen el territori de la Serralada Prelitoral i el Vallès Oriental. A aquests cal afegir, en el decurs ja del III mil·lenni aC, la construcció dels dòlmens simples i de les cistes megalítiques.

El Ritual Funerari i el món ideològic a la prehistòria

Durant la prehistòria, quan una persona moria tot el seu grup s’implicava en la preparació i realització de tots els rituals necessaris per al seu enterrament. La comunitat perdia un dels seus membres i havia de ser enterrat amb els avantpassats per tal de poder continuar junts a la vida d’ultratomba.

Aquest sentiment de grup és el que feia que els diferents individus fossin enterrats en un mateix monument funerari o conjunt de monuments funeraris, ja sia coves, dolmens o hipogeus. En aquest sentit la Ruta Prehistòrica de La Roca constitueix un clar exemple del que podria tractar-se de conjunt funerari.

La creença en la vida d’ultratomba feia que el mort fos acompanyat per objectes que devien de ser-li útils en el més enllà. És per aquesta raó que sovint trobem penjolls, collarets, eines i aliments de tot tipus al seu costat. Aquests eren dipositats en tant que aixovar pels membres de la seva comunitat. No podem descartar, a més, que temps després del sepeli es realitzessin cerimònies en record als avantpassats, ja sia en els mateixos monuments funeraris ja sia en altres indrets dedicats al culte ideològic del grup. Podriem incloure aquí la Pedra de les Orenetes? La recerca arqueològica ho haurà d’aclarir.

Com es feien?

Extracció de les pedres

La construcció d’un dolmen requeria del treball col·lectiu d’un grup de persones ben organitzades. En primer lloc, calia extreure les pedres i tallar-les amb la mida i forma desitjades. Normalment per obtenir la pedra s’aprofitaven les escletxes ja existents als afloraments rocosos. Un cop identificades, hi havia dos mètodes generals per a tallar-les. Per una banda s’introduïen tascons de fusta impregnats de greix i es feien cremar. Tot seguit, s’hi abocava aigua frada per apagar el foc. Aquesta alternança entre calor i fred provocava un xoc tèrmic que feia crèixer les escletxes i, finalment, i amb l’ajut de tascons i masses portava a l’extracció final de les lloses.

Transport de les pedres

Un cop s’aconseguien els blocs, calia traslladar-los al lloc on s’anava a construir el dolmen. Aquests blocs podien arrivar a pesar moltes tones, per això calia algun mecanisme que ajudés al grup a moure les grans pedres. Per moure aquestes grans pedres els homes i dones del grup segurament devien de col·locar troncs a sota i els devien fer rodolar. Les pedres devien anar lligades amb cordes per facilitar-ne el tir, ja fos per tracció humana o animal.

Construcció de la cambra

Arribats al lloc escollit calia aixecar les pedres i assegurar-les per a que no caiguessin. Per aquest motiu, normalment, es cavava un forat o “fossa de cimentació” on, amb cunyes i palanques de fusta, s’introduïen les pedres i es falcaven amb pedres i terra. Després aquests forats s’acabaven de reomplir amb més terra i pedres de mida menor.

Construcció del túmul

La col·locació de les diferents pedres portava a la delimitació de l’espai interior, anomenat cambra. Així doncs, un cop construïda aquesta cambra s’apuntalava el seu interior amb troncs i es construia el túmul que havia de servir per assegurar la seva estabilitat. Aquest túmul estava format per terra i pedres. Aquestes darreres, es col·locaven en forma d’anells concèntrics al voltant de tota la cambra i servien com a sistema de contenció de la terra.

Col·locació de la llosa de coberta

Finalment, un cop construït el túmul tan sols mancava instal·lar la llosa de coberta de la cambra. Per tal d’enfilar-la s’aprofitava la pendent del túmul a mode de rampa. Així, un cop lligada la pedra amb cordes aquesta era arrossegada i empesa pel grup fins que conseguien col·locar-la al capdamunt de la construcció.

Dolmen de Can Gol I

Es tracta del monument megalític més gran i complex del conjunt de la Ruta Prehistòrica. Està format per diverses lloses de granit que conformen un llarg corredor de 8m per 1,35m d’amplada, on la cambra no s’hi diferencia, aquesta és precisament la característica d’aquest tipus de construcció anomenades “galeries catalanes”. Conserva la llosa de capçalera però no així les de la coberta. L’entrada es troba orientada al sud. A l’exterior es conserva part del túmul, de planta circular i 14 metres de diàmetre.

Roca Foradada

Es tracta d’un bloc granític de forma esfèrica, buidat el seu interior formant una cavitat artificial que mesura uns 2,40m de llargada per 1,60m d’amplada i 1,30m d’alçada. L’entrada és de forma circular, lleugerament apuntada a la part superior, fet que va suggerir en algun moment que podria haver estat construïda a l’època del Gòtic.

Tota la zona va ser objecte de prospeccions arqueològiques superficials, especialment a partir dels anys 40, en el decurs de les quals tant sols es van trobar alguns fragments de ceràmica “grollera de les mateixes característiques que l’apareguda en la resta d’elements sepulcrals megalítics de la zona” i alguns fragments d’època ibèrica, cronològicament molt posterior al monument.

Dolmen de can Gol II

És una construcció megalítica de dimensions reduïdes, a voltes es classifica com una cista si bé els especialistes, com els de l’equip del sr. Josep Tarrús el consideren una galeria catalana petita. No conserva cap llosa de la coberta però sí les tres de la planta sepulcral, mesurant 1,75 m de longitud per 1,10 d’amplada. S’observen restes parcials del túmul que el cobria, que tindria uns 6 m de diàmetre. L’entrada es troba orientada al sud-est. Es data en el període neolític final o calcolític (entre el 3500 i el 2250 aC aproximadament).

Pedra de les Orenetes

Es tracta d’un gran bloc de granit d’11m de llargada per 7m d’amplada i 4m d’alt, de formes curioses, modelades per l’erosió natural. Una de les cares (orientada a l’est) presenta alvèols i petites cavitats a l’interior de les quals es conserven diversos representacions pictogràfiques, comptabilitzant-se un total de 32 figures. En la més gran d’aquestes cavitats hi destaca el motiu central d’aquest conjunt format per la presència de dues figures estilitzades, de mida petita que corresponen a dues dones amb vestit llarg fins sota genoll i un pentinat singular per la forma apuntada o triangular que presenta.

Pedra de les Creus

Es tracta d’un bloc de granit, gravat a la part superior amb nombroses creus i altres signes de difícil interpretació, alguns dels quals podrien datar-se a l’època prehistòrica, a partir de paral·lels existents, com el de la Roca del Sacrificis de Capmany, al Baix Empordà. En el mateix bloc, també s’hi va gravar les paraules AÑO i ROCA, que correspondrien a dates recents.

Els petroglifs, que estan gravats profundament a la roca, es conserven en un bon estat.

Plat del Molí

Gran bloc granític, situat al marge de l’actual camí, presenta una “cassoleta” a la part superior. Aquesta cavitat circular té uns 0,70m de diàmetre per 0,22m d’alçada, si bé una part apareix erosionada.

Es desconeix la cronologia i funció original per bé que han estat nombroses les interpretacions que l’han posat en relació amb certes estratègies de cacera. Tradicionalment aquestes construccions es relacionen amb el món megalític per aparèixer en zones on la seva presència hi és destacada.

Dolmen de Céllecs o Cabana del Moro

Es tracta d’una galeria catalana petita, com la de Can Gol II, si bé les seves dimensions són més grans. Conserva una cambra rectangular amb coberta i una llosa a la banda esquerra del seu passadís d’accés. La cambra es troba orientada al sud-oest. Segons el sr. J. Tarrús, “el passadís original devia de fer uns 2m de llarg i el túmul podia arribavar als 8m de diàmetre.

Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes

Capella romànica documentada des del 1191. al segle XVIII, se la conexilla com Sant Bartomeu de Can Cunill, perquè pertanyia a la família Cunill d’Órrius. És una petita esglesiola d’una sola nau, amb absis semicircular i volta de canó. Té portal adovellat i un petit campanar d’espadanya. A l’interior s’il·lumina amb dues finestretes, una a l’absis i una altre al costat de la porta d’accés. Restaurada modernament.

Dolmen de Can Planes

Es tracta d’un petit monument megalític de característiques similars al de Céllecs, es tractaria doncs d’una galeria catalana petita. Conserva part de l’estructura de la cambra sepulcral formada per cinc lloses i el bloc de coberta. Mesura 1,50 x 1,06m.

No s’hi observen restes del corredor ni de l’estructura del túmul que hauria cobert el monument. La cambra apareix lleugerament inclinada vers un lateral.

Pedra Foradada de Can Planes

També se’l coneix amb la denominació de “Pedra del Marxant”. Es tracta d’un bloc de granit que ha estat buidat artificialment. Es desconeix l’existència de restes arqueològiques o d’estructures relacionades amb aquest jaciment. Talment la Roca Foradada, se la relaciona amb el perióde megalític, perquè apareix en contextos d’aquesta fase. Podria tractar-se d’una cambra sepulcral.

Pedra de l’Escorpí

La Pedra de l’Escorpí es localitza a la zona anomenada Replana de Can Planes, a prop de la casa del mateix nom i del camí que mena a Sant Bartomeu de Cabanyes. Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen poques dades ja que no apareix esmentat en cap referència bibliogràfica científica. Aparentment, es tractaria d’una petita cavitat natural entre boles de granit que podria haver estat utilitzada amb finalitats sepulcrals durant la prehistòria recent (neolític final o primera de les edats dels metalls).

Les rutes prehistòriques

Ruta prehistòrica I
Can Gol – Sant Bartomeu · (PR-C 36)

Aquest itinerari, senyalitzat en blau, transcorre entre la finca de can Gol i Sant Bartomeu de Cabanes. Des d’aquest lloc, on es troba l’ermita, pot enllaçar amb un segon itinerari, senyalitzat en rosa, que porta de Sant Bartomeu de Cabanyes a Can Planes, fins al centre del poble de La Roca del Vallès. Abans però, i des de Sant Bartomeu, es pot enfilar cap el Turó de Céllecs on s’hi localitza l’assentament íber, si bé a l’actualitat es troba en precàries condicions per ser visitat.

Aquest itinerari permet conèixer l’anomenada Zona Arqueològica de Céllecs, de característiques excepcionals per l’elevada concentració de monuments històrico-arqueològics que hi ha. Es tracta d’una sèrie de jaciments megalítics datats bàsicament entre el 3500 aC i el 1800 aC. – coincidint amb el final del període neolític i l’edat del bronze.

Els monuments que es troben en aquest tram són, de sud a nord: Can Gol I, Can Gol II, la Roca Foradada, la Pedra de les Orenetes, la Pedra de les Creus, el Plat del Molí, el Dolmen de Céllecs i l’ermita de Sant Bartomeu. Es pot finalitzar aquest primer tram en el jaciment íber de Céllecs.

Descarregar PDF

Ruta prehistòrica II
Can Planes – Sant Bartomeu

Aquest itinerari senyalitzat en rosa ens porta de can Planes a l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, si bé pot iniciar-se des del centre urbà del municipi. En aquest punt pot enllaçar-se amb un segon itinerari senyalitzat en blau que transcorre entre Céllecs i can Gol.

L’existència d’un gran nombre de jaciments arqueològics dins el terme de la Roca del Vallès reflecteix la importància de la contrada des del neolític. Aquest itinerari permet observar l’existència de construccions megalítiques en zones localitzades al pla. Tradicionalment se les situava en zones de muntanya. En aquest tram es poden observar tres jaciments: el Dolmen de Can Planes, la Pedra Foradada i la Pedra de l’Escorpí. Des d’aquest punt es pot continuar cap a Sant Bartomeu o bé retrocedir cap el centre urbà.

Gran part de la ruta ressegueix la ruta del Meridià Verd.

Descarregar PDF