EL CASTELL DE LA ROCA
A la part nord del poble, damunt un petit turó, es pot veure el castell de la Roca. Està situat on s’ubicava l’estació Praetorium –fortificació- de la via romana, que unia Granollers (Sempronia) i Mataró (Iluro). Està documentat que l’any 936 Lluís Ultramarí en va fer donació al Monestir de Sant Cugat del Vallès, que en va ser el propietari fins el 1243. Mons. Josep Rius, en publicar el Cartulari de Sant Cugat, considera que es tracta de Lluís V, successor de Lotari, i la data el 986. Sigui com sigui, en tenim constància documental des de finals del segle X.
Sembla ser que el comte de Barcelona va encomanar-lo a Arnau Mir de Santmartí, descendent de Gombau de Besora. Posteriorment el castell va ser donat, amb altres béns i territoris, a Guillem de Muntanyola o de Vacarisses, primer senyor de Montcada. A la seva mort passà als seus fills Renard Guillem i Bernat de Sarroca, a partir del 1040.
Per matrimoni de Sansa, senyora de la Roca, amb Pere Bertran de Bell-lloch la senyoria del castell pervingué als seus descendents, els Bell-lloc. Guillem de Montclús, casat amb Guillema de Bell-lloch va ser l’amo i senyor de tot el que depenia del castell entre el 1243 i el 1276. Aquest any deixa d’estar en possessió dels Bell·lloch per va passar a ser de la família Lleïr de Vilanova fins el 1283 (germans Berenguer i Bertran). El següent propietari, Ramon de Cabrera, el va vendre el 1287 al notari reial Pere Marquès.
Segons Pasqual Ferrer, els Cabrera van ser els amos durant 56 anys, fins que el 1343 el van vendre a Pere Arnau Marquès, que va ser-ne el posseïdor durant 42 anys. Després de passar d’una mà a una altra durant un temps, el 1385 en Pere Arnau Marquès el va vendre al Rei per 30.000 sous.
La jurisdicció del castell i del terme de la Roca pertanyia al rei, però durant determinats períodes del segle XIV el rei s’alienà al senyor de la Roca, després que hagués estat redimida pels vassalls diverses vegades.
El 1405 va ser adquirit per Ramon de Torrelles i fou centre de la baronia de la Roca a partir del 1468. Aquest any el títol de baró de la Roca va ser concedit a Martí Joan de Torrelles i de Sentmenat.
Amb l’arribada dels Torrelles, sembla ser que el cens de la població va créixer molt, fins als 880 habitants, ja que el comte va obtenir el permís reial per celebrar mercat els dimecres i dues fires anuals, la de Sant Jaume i la de Santa Magdalena. Per aquest motiu s’instal·laren a la Roca persones d’oficis diversos i tres hostals, amb quadres per les cavalleries. És llavors quan s’acorda enderrocar l’antiga església romànica per construir-hi l’actual, que va ser inaugurada el 28 de novembre del 1558, celebrant la missa Mn. Gaspar Desfonts.
El 1418 Granollers va pagar 10.000 florins al rei Alfons IV de Catalunya i V d’Aragó per obtenir la desmembració del comtat de la Roca i declarar-se independent. A partir de llavors, i amb la decadència dels Torrelles, Granollers prosperava mentre que la Roca va passar a ser un poble petit on els habitants passaven penes per subsistir-hi.
Durant la guerra contra Joan II (1462-1472), el castell va ser assetjat i expugnat per les forces de la Generalitat.
A principis de gener de 1463, el comte de la Roca va rebre un comunicat de la Generalitat que recomanava que els habitants es tanquessin al castell, perquè les forces de Joana Enríquez i del compte de Foix, capitanejades per Pere de Bell·lloch i Bernat de Guimerà, havien pres el castell de Montcada i venien direcció a la Roca. Malgrat la resistència, el 19 d’abril, el castell es va haver de lliurar a les forces enemigues, per les mancances de munició, menjar i aigua. L’exèrcit del Rei es va apoderar del castell i van fer presoner a Martí Benet de Torrelles, senyor de la Roca.
El 1465 fou reconstruït pels Torrelles, amb l’ajuda del poble i de la Generalitat, fins que van anar a la ruïna i van marxar de la Roca, el 1480, donant lloc a un període de furts i de destruccions. A partir del 1664, va passar a ser propietat de la Comunitat de Preveres de Santa Maria del Mar.
A principis del segle XVIII passà dels Torrelles als Sentmenat. Pere de Torrelles-Sentmenat, cavaller de Sant Joan i governador de Catalunya, fou l’últim de la família que va posseir el castell
La desamortització del ministre liberal Mendizábal va ordenar desapropiar tots els béns eclesiàstics el 1836.
L’any 1880, en Joaquim Alomar i Font va adquirir el castell, el Mas Soler, terres i boscos. Aquest mas apareix documentat al segle X, com el Castell de la Roca. Així com Pere Català i Roca creu que el Castell de Maurins o castell “morino” es correspon amb Mas Soler, per Francesc Carreras Candi és simplement el sobrenom del Castell de la Roca. A partir de 1880, ambdues propietats passen a ser de Joaquim Alomar, fins que el novembre de 1949 es desmembra la finca del castell, quan Antonio Rivière compra el castell l’any 1952 per restaurar-lo i convertir-lo en la seva residència senyorial privada.
