NATURA

A l’empara del Parc de la Serralada Litoral, la vall mitjana del riu Mogent i el Camí Ral, la Roca del Vallès gaudeix d’un entorn natural i paisatgístic amable i variat i de jaciments i emplaçaments arquitectònics plens d’història mil·lenària que han marcat el caràcter i l’esdevenir del territori al llarg dels segles. Aquest entorn natural únic, a més, permet als veïns i veïnes i visitants una gran varietat de sortides per anar amb bicicleta o passejades pels camins rurals i per la llera del riu Mogent, una manera molt saludable de conèixer els voltants del municipi.

Descobreix

Vegetació

La zona per on discorre l’itinerari correspondria majoritàriament a una vegetació potencial (CLIMAX) que coneixem com “alzinar amb marfull” ( Quercetum illicis galloprovinciale, en termes científics). Aquesta vegetació és veu alterada per dos factors molt importants. Per una banda per l’acció de l’home, que amb la tala abusiva d’alzines, ha afavorit la penetració dels pins (de diverses espècies) tots ells més carenciosos de llum que la pròpia alzina. I per altra banda, l’orientació del massís que juntament amb les freqüents boires proporciona a aquest sector del massís, un nivell d’humitat i frescor que afavoreix la presència d’espècies més submediterrànies o montanes com els roures, les abundantíssimes molses i els líquens. El sotabosc fa gala també d’aquesta combinació de factors, de manera que marfulls, brucs, i arboç, juntament amb altres arbusts conviuen substituint-se o alternat-se segons la llum, el sòl o el nivell de degradació que el bosc hagi sofert.

Arribats al turó i ja de camí pel PR (sender de petit recorregut), el predomini dels pins és aclaparador, acompanyats, com no podria ser d’altra manera, per l’arboç i el bruc. El pi pinyoner, pi blanc, pi pinastre i pi de Califòrnia conviuen de manera aparentment desordenada i caòtica. Aquest punt de trobada de camins ofereix al visitant unes vistes excel·lents del Vallès. Baixant cap al torrent aniran apareixent alguns exemplars de pi pinassa i finalment ens introduirem en el bosc de ribera, autèntic ambaixador de les comunitats vegetals euro-siberianes. La seva humitat i frescor convidaran la presència de caducifolis com l’avellaner i el vern, acompanyats de plantes com falgueres, potes d’euga, càrexs, joncs, etc… totes elles indicadores de que ens trobem en un altre ambient natural típic de les ribes dels cursos d’aigua mediterranis.

Fauna

Parlar dels animals que ocupen un territori sempre resulta complex, per la dificultat d’observació que en molts casos comporta, sobretot pel que fa als vertebrats. Així que, en gran part, caldrà fer un “acte de fe” i pensar que haurem de confiar en els rastres, petjades, restes d’alimentació o altres dades indirectes si volem tenir una idea, per exemple, dels mamífers que habiten una zona concreta, tret que tinguem un tros de sort i sorprenguem algun senglar distret o alguna guineu tafanera!! La Fauna que hom espera trobar en aquesta zona del recorregut proposat és la pròpia de la regió mediterrània. Així a les zones de brolles i vores del camí, trobarem pel que fa als mamífers: conills, guineus, toixons, senglars (omnipresents a tots els ambients del recorregut). Pel que fa a les aus, perdius, tallarols, verdums, gafarrons, pinsans i caderneres mostraran certa preferència per aquestes zones de vegetació arbustiva amb arbres aïllats que, algunes espècies, utilitzaran com a talaia per marcar territoris.

En zones més boscoses podrem sentir el pit roig, les mallerengues, l’escandalós gaig, els tudons, el pigot verd, la merla, i de nit, l’intrigant cant del gamarús. No cal dir que a les zones on sovintegin els pins, podrem constatar al terra la presència de pinyes rosegades per esquirols o ratolins de bosc. Pel que fa als rèptils seran més presents a les zones seques i pedregoses on podrem trobar: sargantanes comuna i cua llarga, llangardaixos, serp blanca o l’esplèndida colobra verda o de Montpeller. Aquests ofidis seran possibles preses d’una de les àligues més belles del nostre cel mediterrani: l’àliga marcenca, especialista en la captura de rèptils i que ens visita a partir de la primavera, provinent del continent africà.

A la zona de ribera hi podrem veure (o més fàcilment sentir) la granota verda, el tòtil, el gripau comú i el gripau corredor, la salamandra, etc. Tots aquests amfibis resseguiran la humitat i frescor que solament trobaran en aquests indrets. Allà on l’aigua estigui prou tranquil·la podrem observar nedant, alguna colobra d’aigua, tot cercant algun dels amfibis abans esmentats. Val a dir que en les bardisses i matollars propers a les zones riberenques podem sentir el cant esplèndid del rossinyol, solament quan ve el bon temps això si. També podrem veure creuar les capçades verdes dels verns i pollancres el preciós oriol, ocell estiuenc a l’igual que el rossinyol, provinent també de terres africanes, que amb el seu exòtic cant i el seus cridaners colors ens evoca les llunyanes terres tropicals d’on prové.

Els artròpodes (insectes, aranyes, mil peus, entre molts altres) existents en qualsevol comunitat vegetal, incloses les pinedes, són extraordinàriament nombrosos. Concretament els insectes, malgrat que en les pinedes el nombre de flors sigui relativament escàs, són abundants no únicament per la seva mobilitat (escarabats, papallones, mosques, mosquits, abelles, vespes, formigues, etc.), sinó perque moltes de les larves són vegetarianes o paràsites, per la qual cosa els adults poden cercar-se en llocs adients on poder col.locar les postes. Per altra banda, la enorme quantitat d’espècies d’artròpodes i la desconeixença de la major part d’aquestes espècies per part del gran públic, fa inviable fer-ne un llistat . Malgrat això, en destacarem alguns exemples prou coneguts o fàcils de veure. En tot el recorregut podrem observar uns bolsons als pins que corresponen a colònies d’eruges de la processionaria del pi, espècie prou coneguda pels transtorns que ocasiona a l’home degut a l’afecció al.lèrgica que produeixen els pèls de les erugues. A les soques dels pins, durant la primavera, hi podem trobar tèrmits, durant l’estiu podem escoltar els cants de les cigarres i cigarretes així com també veure revolotejar diverses espècies de papallones, abelles i vespes, i fins i tot escarabats, al voltant de les flors. Tampoc podem oblidar als escolítids, escarabats barrenadors de la fusta, que deixen les seves emprentes de galeries al revers de l’escorça. Pel que fa a les aranyes són prou vistoses les teranyines; diverses famílies les construeixen entre les branques del bruc i d’altres arbusts fent masses llargues més o menys concaves o convexes. El llistat d’artròpodes seria inacabable, per la qual cosa convidem als vianants a que en el recorregut portin guies que els ajudin en la tasca d’identificació.

Geologia

El territori per on discorre la ruta és de naturalesa granítica, com ho és de fet la major part del massís de Céllecs i la serralada litoral en el seu conjunt. Aquesta composició determinarà les propietats àcides del sòl i les característiques del relleu.

En efecte, les formes són predominantment suaus, encara que es puguin trobar alguns penya-segats fruit de fractures o diàclasi on aflora el granit grisenc propi de la zona. El resultat de l’acció erosiva de l’aigua i el vent i en menor grau els canvis de temperatura han format les “boles” o grans blocs arrodonits , on l’erosió a més, sovint hi ha llaurat “alvèols” o fins i tot forats de considerable diàmetre, alguns d’ells prou coneguts a la Ruta Prehistòrica, per haver estat objecte de l’activitat humana des d’antic.

Molt freqüent també, als indrets baixos i camins, és la presència de sauló. Aquesta sorra permeable resultat de la degradació dels feldespats del granit, formarà importants dipòsits, fins i tot platges, a la veïna comarca del Maresme. També igualment destacables són els xaragalls que trobarem al camí de pujada, que a part de dificultar-nos la marxa, posaran al descobert afloraments de dics i filons de materials més durs, com són l’aplita i la pegmatita i que travessen els batòlits granítics que formen el massís. Val a dir que aquests materials minerals han estat objecte d’explotació, com queda de manifest a la pedrera del començament i acabament del recorregut.

Activitats humanes

L’explotació mineral en pedreres de granit és una de les activitats econòmiques tradicionals de l’home al massís. Aquesta no sempre ha tingut en compte el necessari respecte al medi, i ha causat un fort impacte en el paisatge de la serralada.

Una altra activitat econòmica lligada als boscos que travessem, és el carboneig. Aquesta pràctica, ara en desús per les noves fonts energètiques, va donar lloc a tota una “cultura” per part dels homes que la practicaven, i que sovint havien de passar mesos vivint al bosc amb una economia de subsistència primària d’arrels ancestrals. Val a dir que aquesta cultura silvícola, ha caigut en l’oblit o es conserva de manera purament anecdòtica. Finalment cal esmentar una activitat econòmica lligada al bosc, aquesta si de total vigència, com és la de les plantacions o conreus forestals. Així per exemple la de pi pinastre de Ca l’Argent. Aquesta és una activitat econòmica que dóna encara rendiment econòmic al massís, però que cal dur a terme amb molt de seny i coneixement dels mecanismes de dinàmica forestal, per tal d’evitar l’excessiu impacte en l’ecologia del massís (recordem que actualment sota la protecció del PEIN), de manera que puguin conviure harmònicament el treball d’explotació forestal i el respecte als boscos i a la seva rica flora i fauna.

Arbres i arbredes monumentals

Aquests dos elements son molt presents a tot el municipi i s’han catalogat les zones d’interès, amb 23 elements al Catàleg d’arbres i arbredes monumentals del terme. A més a més s’han inventariat dues basses i un refugi de fauna salvatge al paratge de Can Sant Pere i el Parc de la Serralada Litoral, al estar protegida i considerada per llei com una zona d’especial interès natural.

D’altra banda La Roca compta amb diferents espècimens botànics singulars, la majoria d’aquests corresponents als arbres i arbredes del terme en total hi trobem 73 elements . La resta dels elements d’interès natural està conformat per 5 elements, 4 d’ells corresponen a flors (Carex Grioletti, Tesdàlia Coronopifòlia, Julivert Venecià, Orphrys Bertolonii Moretti subsp. Cataunica, Orquídia de Tardor) i un últim element de tipus faunístic, el Tritó Verd, un amfibi molt rar que s’ha documentat en la part del Parc de la Serralada Litoral que es troba dins del municipi.

Es pot consultar la fitxa dels elements naturals del municipi en aquest enllaç: http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08181

Les rutes

Sender de la Brolla

Un dels avantatges més rellevants del municipi és l’entorn natural, notori pel bon estat de conservació i per la seva extensió.

Aquest és un dels itineraris proposats que transcorre per zona de conreus i ens acosta al bosc mediterrani. És idoni per als aficionats a l’ornitologia.

Els monuments que es troben en aquest tram són: de la Roca del Vallès a Santa Agnès de Malanyanes i de tornada a la Roca:

  • Ajuntament
  • Castell
  • Església St Sadurní
  • Bassa dels ànecs
  • Bernat oescaire

Santa Agnès de Malanyanes

Un dels avantatges més rellevants del municipi és l’entonr natural, notori pel bon estat de conservació i per la seva extensió.

Aquest és un dels itineraris proposats per gaudir del paisatge i veure una part del patrimoni de la Roca del Vallès. És idoni per als aficionats a l’ornitologia.

Els monuments que es troben en aquest tram són: de la Roca del Vallès a Santa Agnès de Malanyanes i de tornada a la Roca:

  • Ajuntament
  • Castell
  • Ermita de Malanyanes
  • Bassa dels ànecs
  • Bernat pescaire